Josh Fox viu als Estats Units, en una casa construïda l’any 1972 pels seus pares, enmig del bosc on passa el riu, a Milanville, Pennsylvania. Un dia de l’any 2009 rep un missatge de correu electrònic d’una companyia de gas que l’informa que el seu terreny —l’Estat espanyol no té la mateixa legislació que els Estats Units, on el subsòl és propietat privada i no de l’Estat— està situat sobre el jaciment de Marcellus, que s’estén en les zones de Pennsylvania, Nova York, Ohio i West Virginia. La companyia està disposada a pagar-li uns 100.000 $ per les seves 39 hectàrees de terreny. Després de diverses investigacions, descobreix que l’any 2005 es va aprovar als Estats Units una clàusula energètica que eximia la indústria de respectar les lleis de protecció d’aigua potable. Descobreix que el que vol fer la companyia de gas és perforar els seus terrenys per continuar la campanya de prospecció de gas més gran de tota la història. Descobreix que comença l’era del fracking: el negoci del gas.
D’aquesta manera Josh Fox denuncia en el seu documental Gasland (2010) que el negoci del gas anomenat no convencional —pel tipus d’hidrocarbur i el tipus d’extracció i perforació horitzontal que se’n fa—, o també gas pissarra o gas esquist (shale gas), s’està convertint en la indústria energètica més important i emergent als Estats Units, on s’han arribat a perforar més de 50.000 pous.
A Europa, no obstant això, la situació del fracking tot just està en una fase d’exploració. Davant les conseqüències econòmiques i de mercat que pot produir aquesta nova tècnica i l’augment del preu dels hidrocarburs convencionals com el petroli i el carbó, algunes empreses nord-americanes i canadenques intenten portar aquesta indústria a terrenys de legislació i explotació europees. Però la realitat és que el marc legislatiu europeu inclou una normativa estrictament diferent a la dels Estats Units, on s’eximeix, per exemple, de complir la normativa de qualitat de l’aigua potable aprovada l’any 1972 o d’informar de les substàncies que empren per a l’extracció de gas. Les facilitats normatives i la permissivitat política han generat als Estats Units una expansió del negoci molt més ràpida que no pas a Europa, on encara no existeix un marc normatiu legal específic.
Per aquest motiu, al Regne Unit i Alemanya, ara per ara, només hi ha pous que serveixen per investigar la possibilitat d’extracció, explotació i producció de gas. A França, Holanda, Irlanda o Bulgària han optat per prohibir-ho, mentre que a Polònia i Dinamarca, en canvi, han preferit apostar-hi decididament. A Espanya i a Catalunya han començat a concedir permisos per investigar les possibles reserves, però no s’han començat a fer perforacions i explotacions de gas gràcies a les múltiples plataformes antifracking i a la pressió popular que han sorgit a les diferents comunitats autònomes. El 14 de febrer passat es va votar una moció presentada per Esquerra Plural (IU-ICV-CHA) per demanar la prohibició del fracking a l’Estat espanyol. PP, CIU i UPyD hi van votar en contra per permetre la investigació d’aquesta tècnica. Segons Raül Romeva,
eurodiputat per ICV, «serà molt difícil aconseguir una harmonització a Europa en el tema del fracking».
Què és el fracking?
El fracking és una tècnica d’extracció o explotació de gas natural en jaciments no convencionals. Busca alliberar el gas acumulat atrapat en certes roques sedimentaries, generalment argiloses i poc permeables, a través d’una fractura o perforació vertical situada entre 2.500 i 4.000 metres sota terra i d’una perforació horitzontal que acaba fracturant la roca i congelant el gas per poder-ne augmentar així la permeabilitat. Per aconseguir el gas és necessari fer diferents pous en grans àrees de terreny —la separació entre aquests pot anar de 0,6 a 2 km de distancia— i aïllar-lo en diverses capes d’acer i ciment on s’injecta a pressió una barreja de gran quantitat de litres d’aigua, sorra i 596 additius químics de gran toxicitat que aconsegueixen fer més gran les esquerdes i atraure el gas cap al pou. L’explosió fa pujar el gas cap a la superfície juntament amb una part de la mescla injectada, entre un 15 % i un 80 %, on es troben metalls pesats, hidrocarburs i elements naturals radioactius.
Es calcula que es requereixen entre 9.000 i 29.000 metres cúbics d’aigua per poder excavar un sol pou que es pot arribar a hidrofracturar fins a 18 vegades, la qual cosa provoca emissions de metà, contaminació d’aqüífers, contaminació de l’aire, riscos sísmics, migració de contaminants a través del subsòl i una evident despesa d’aigua.
El debat sobre el fracking va arribar a Espanya l’any 2011 quan l’exlehendakari basc, Patxi López (PSE), va anunciar que al País Basc s’havia trobat una reserva de gas no convencional equivalent a cinc vegades el consum anual de tot Espanya. S’acostuma a argumentar que l’extracció de gas no convencional té un cost molt baix, crea llocs de treball i pot acabar revolucionant la producció i la indústria energètica. Així doncs el Govern espanyol ja ha anunciat inversions privades d’entre 700 i 1.000 milions d’euros. Les últimes dades recullen 70 permisos d’investigació vigents i 75 pendents de concedir.
Fracking i sostenibilitat: a debat
Els càlculs dels empresaris reflecteixen que es podrien arribar a ingressar, gràcies al negoci del gas, 700.000 milions d’euros (en funció dels preus actuals de mercat). Però realment el fracking no representa ni de bon tros una alternativa viable. Les inversions que es fan no poden reduir-se a arguments de creixement industrial perquè els guanys que generen les empreses i els governs amb aquesta pràctica no permeten mantenir un nivell de producció adequat i sostingut, ja que els pous construïts per poder extreure gas pissarra s’esgoten ràpidament i es requereix la construcció de nous pous per cobrir l’esgotament de producció. Aubrey McClendon, fundador de companyia de gas natural més important dels Estats Units, Chesapeake Energy, va haver de renunciar, de sobte, a continuar les perforacions d’extracció i producció de gas. La companyia va fer fallida quan va caure el preu del gas i es va quedar sense liquiditat per afrontar les davallades del mercat gasístic.
El fracking tampoc és una alternativa sostenible. Julio Barea, responsable de campanya Residus i Energia de Greenpeace, afirma, contràriament al que diu Juan Carlos Muñoz Conde, portaveu de Shale Gas Espanya i representant de Trofagás, que el fracking «no té res a veure amb un tipus d’indústria segura, provada i sostenible, com volen demostrar-nos repetidament».
Un dels principals problemes és la contaminació dels aqüífers. Precisament, el 80 % dels permisos d’investigació concedits a l’Estat espanyol són sobre aqüífers, malgrat que existeix un risc enorme que els additius químics que s’injecten al subsòl es filtrin a través de l’acer i contaminin l’aigua. Segons Ecologistes en Acció, actualment a l’Estat espanyol hi ha 14 milions de persones que es proveeixen d’aqüífers.
Als Estats Units es té constància que l’últim any hi ha hagut dues contaminacions de dipòsits d’aigua potable que han provocat greus problemes de salut. En ambdós casos, l’aqüífer estava molt a prop dels pous d’extracció de gas.
D’altra banda, les emissions que afavoreixen l’efecte hivernacle que genera el metà tampoc ens ajuden a combatre el canvi climàtic. Un estudi de la NOAA 1 (National Oceanic and Atmospheric Administration) i de la Universitat de Colorado assegura que les emissions de metà que es generen tenen un efecte 25 vegades superior al CO2 A més també s’ha pogut registrar una important contaminació de benzè en l’aire, un potent agent cancerigen que viatja a través del vapor que surt dels pous on s’emmagatzemen les aigües residuals.
Catalunya, terra afectada pel fracking
A Catalunya, la situació no és gaire diferent de la resta de l’Estat. A l’octubre la Generalitat va donar a l’empresa Teredo Oils Limited la famosa concessió «Ripoll» per investigar i explorar 23 terrenys que afecten 51.200 hectàrees de la Garrotxa, el Ripollès i Osona que implica una inversió d’11 milions d’euros. Des de fa uns mesos, però, el Departament d’Empresa i Ocupació ha decidit aturar la concessió de manera preventiva a la companyia britànica perquè no ha presentat el pla anual obligatori de metodologies a la Direcció General d’Energia i Mines i Seguretat Industrial dins el termini establert. Finalment la Generalitat ha desestimat les al·legacions presentades per Teredo Oils Ltd i ha anul·lat definitivament el permís a la companyia britànica “per falta de responsabilitat.”
No obstant això, la Generalitat no s’atura en l’intent de continuar les investigacions i exploracions i està valorant autoritzar a la companyia Montero Energy Corporation dos permisos que afecten 37 municipis de la Noguera, la Segarra, el Solsonès i l’Urgell, i 44 a la zona d’Osona, el Bages i el Berguedà. Per aquest motiu s’han accelerat les accions de la Plataforma Antifracking (PAF), encapçalades per l’Ajuntament de Riudaura, que ja compta amb el suport de 47 ajuntaments i 90 entitats socials.
Arpad Pou Hanacsek
Filòsof i ecologista
Més informació:
Plataforma Aturem el Fracking, Plataforma Riudaura Junts, Plataforma Municipios Libres de Fracking, Plataforma Anti-Fracking Comarques de Castelló, Plataforma Fracking EZ Araba, Ecologistes en Acció-Catalunya, Greenpeace-España.
